Si una cosa ha quedat clara durant les últimes setmanes és que Demòcrates ha prescindit ja totalment de Liberals i d’Acció. Enrere han quedat els pactes i les amistats entre les tres formacions que formaven part del passat Govern del país, i de les eleccions de l’encara recent 2 d’abril. 

Ara el que sembla pretendre el nou govern monocolor és dirigir el país sense convidats incòmodes alhora que es veu la manca de confiança del cap de Govern Xavier Espot envers dels seus ja ex-socis. La pregunta lògica seria per què aquesta falta de fe en aquells que l’han acompanyat els darrers quatre anys més unes eleccions? Que hi ha al darrere? Què ho ha motivat? Algun dia, en algun capítol del llibre potser ho descobrirem. La realitat, la visible, és que ja no els han volgut més com a companys de viatge i cadascú pren la seva ruta. No hi ha pa no sal. DA deixa, d’una sola tacada, a la cuneta a Liberals i al seu alter ego, Acció. Bé és cert que els resultats electorals de tot el ventall ideològic liberal ha estat, l’un i l’altre, desastrós.

I el perquè de tot plegat? Doncs potser serà que la majoria absoluta d’Espot, que ja es comença a fer sentir amb contundència, condueix a aquests abandons. Ara caldrà saber quin paper juguen, o els deixen jugar, els pocs liberals d’Acció i Liberals «purs» que resten als equips comunals, sobretot a Andorra la Vella, Ordino i, menció a part, a La Massana on Acció disposa de tot un conseller de Cultura, Guillem Forné.

Aquest s’ha mostrat, vehement, contrari a qualsevol acostament a DA tot i formar part de l’equip de la majoria comunal demòcrata massanenc i amb «cartera» assignada.

El que està clar és que Espot, després de quatre anys de pagar allotjament, a un alt preu, als cosins llunyans ha decidit escoltar al seu partit i tancar l’hotel a estranys. Ara tindrà al seu costat a la seva gent de confiança sense haver de mirar cada dos minuts que no li trenquin cap plat.