H i ha persones que decideixen fer un pas endavant en lloc de donar-lo al costat. Els segons tenen el seu mèrit, reconeixent-los la lucidesa de saber quan acabar una etapa. Ara, els primers, els que van endavant, són els més valents i els que mereixen un gran respecte. Fer-ho no és fàcil, però a vegades cal fer un pas ferm i decidit, mirant al davant, per no passar desapercebuts.

El gest de Cerni Escalé, en presentant-se a la investidura a cap de govern que tindrà lloc la setmana vinent, és valent i ja era hora que algú s’atrevís a fer-lo. Tant de bo hi hagués més polítics disposats a posar-se, amb investidura o no, com a igual amb Xavier Espot en aquest cas, tot i saber que amb la majoria absoluta que va obtenir a les eleccions del 2 d’abril, continuarà sent cap de govern els pròxims, i darrers per a ell, quatre anys. I aquest gest valent també el demostren els socialdemòcrates mitjançant l’acord amb Concòrdia per a permetre que Escalé es pugui presentar a aquest procés d’investidura.

Qui sembla que no vol participar d’aquest suport, suposadament per seguir marcant la seva llibertat com ha fet fins ara, és la formació liderada per Carine Montaner, Andorra Endavant. Sembla ser què, tot i l’oferta d’Escalé per formar part d’aquest acord amb Concòrdia i PS, Montaner va decidir no sumar-s’hi. Potser era d’esperar, però tampoc hagués sorprès que hagués recolzat la iniciativa, i més tenint en compte l’antagonisme ideològic que, aparentment, separa a Montaner de la formació de Xavier Espot.

Dimarts serà un dia interessant, tot i saber-ne el desenllaç final. Tindrem l’oportunitat d’escoltar un discurs de Cerni Escalé que segur que no deixarà indiferent a ningú, això esperem si més no, com ja va fer amb els resultats electorals quan ningú s’esperava que un partit acabat de néixer aconseguís ser la segona força política. I les coses noves sempre són atractives, seductores, ja que aporten, a priori, aire fresc.