Els mitjans som un dels principals poders. I això és així des de fa molts anys. I és un poder que s’ha de fer servir amb responsabilitat perquè som merament informadors del que passa al nostre voltant.

Ara bé, no a tots els països del món els periodistes tenen la llibertat d’informar. Per sort, no són països veïns sinó que són més llunyans tot i que algun es troba al mateix continent. Per exemple, alguns periodistes russos van haver d’abandonar el seu país quan Putin va envair Ucraïna.

I com aquest podríem parlar de molts altres casos. De fet, a molts companys de professió els han assassinat cobrint informació d’altres països. Sense anar més lluny, fa dos anys David Beriáin i Roberto Fraile van ser assassinats a Burkina Fasso mentre gravaven un documental sobre la caça furtiva. A Colòmbia va passar el mateix amb Rafael Moreno, però no van aconseguir callar la seva investigació, ja que més de 30 periodistes van seguir amb la seva feina.

A vegades la societat no és conscient del perill que tenen algunes feines i, a vegades, els mateixos periodistes, no en són del que costa, a molts països, exercir aquesta professió. Sempre estarem a favor de la llibertat de premsa i de la llibertat dels professionals que exerceixen aquesta professió. En som molts aquí i fora de les nostres fronteres.

Aquests esmentats són, evidentment, casos extrems. Però intentar anul·lar la llibertat de premsa comença a qualsevol lloc i no només té a veure amb morts.

A vegades se sent a periodistes parlar sobre temes i dient que això no es pot emetre o publicar de moment perquè no interessa. I el problema ve quan aquests missatges venen de governs que van de respectuosos amb els mitjans quan l’únic que volen és tenir un altaveu. H