Avui dia 2 de maig és el Dia Internacional Contra el Bullying o l’Assetjament Escolar i, des d’aquest mitjà, es va decidir ja fa unes setmanes, donar veu a algunes persones que han patit bullying per conèixer com ho van viure i les conseqüències d’això en la seva vida. És un tema seriós, i fins fa pocs anys no se li donava la importància que mereix. Hi ha gent que ho explica anys després i altres que no, com per exemple alguns casos de ressò de nens que decideixen treure’s la vida per culpa d’altres nens.

Unes pàgines més endavant trobaran la vivència en primera persona, de dues joves que van patir assetjament escolar quan només tenien 13 o 14 anys. Per què no es dona importància a això? Saben què senten els nens i adolescents veient que no encaixen a la classe o quan els peguen i els insulten davant de tothom? A vegades la gent es pensa que són coses de nens i inclús hi ha professors que diuen que són coses normals entre adolescents. Fer la vida impossible a algú és normal? Quan aquestes coses passen a la feina es considera mobbing i és un delicte a quasi tots els països igual que també ho és el maltractament. 

Més mà dura és el que hi hauria d’haver amb el bullying perquè el que no s’arregla de petits, no es farà de grans i els que ara assetgen a companys de classe qui sap el que acabaran fent quan siguin majors d’edat.

Després trobem les persones que diuen que l’escola ha d’educar bé als nens en aquest aspecte i és cert, les escoles tenen el deure d’ensenyar als nens que el que fan no està bé igual que han de detectar aquests casos perquè no vagin a més, però el que també és cert és que als nens se’ls educa a casa i no només a l’escola. Moltes vegades no som prou conscients que els nens acaben fent el que veuen a casa i fan el que veuen fer als pares.