Efectivament, els resultats esdevinguts al tancament de l’escrutini del proppassat diumenge de rams, i electoral també, provoquen o haurien de provocar diverses i intenses reflexions de futur.

Els grans reptadors, PS SDP+, són segurament els que més han de repensar el futur immediat i també el de la mirada llarga, per sobre del bosc. No pertoca a ningú dir què, qui, com han de fer aquest camí introspectiu els socialdemòcrates i progressistes, però certament que aquest trànsit cap a les conclusions ha de ser honest, profund, madur i realista. Qualsevol que sigui el resultat d’aquest exercici, sense cap dubte provocarà una catarsi sens dubte necessària per a la supervivència d’una filosofia política històrica i de contrastat pòsit ideològic.

Les altres dues forces del ventall polític andorrà que han patit un trasbals electoral de notable magnitud, Liberals i Acció, segur també faran el seu sanedrí i convocaran les seves àgores respectives. En termes de vots, ras i curt, la relliscada és preocupant per a les dues formacions, o ho hauria de ser. No obstant això, és cert que Acció ha salvat algun moble, una cadira de fet, i Liberals podria, per la màgia dels aparells elevadors, veure’s amb representació parlamentària en un futur pròxim.

Finalment, els grans guanyadors d’aquestes eleccions, Demòcrates, faran els seus exercicis d’anàlisi però segurament molt més en el sentit de fer ben rendible la seva majoria absoluta sense semblar un rodet. I com no Concòrdia, que amb l’etiqueta de gran sorpresa dels comicis haurà de pensar bé com filar prim en la seva forma de plantejar la tasca opositora. Andorra Endavant haurà de decidir si només vol ser una veu al consell o alguna cosa més. Tothom té molt a pensar i reflexionar.