La nit electoral, com sempre passa i sempre passarà, és l'únic i suprem jutge capacitat per a esvair els centenars de travesses, previsions i "porres" que s'han estat fent al llarg de les setmanes prèvies a les votacions.

I la nit electoral ha parlat. Demòcrates ha vençut a les eleccions, de forma clara i rotunda a la circumscripció nacional, victòria a la qual sumant els resultats territorials amb el format d'enginyeria asimètrica els atorga la majoria absoluta. Una distribució de l'arc parlamentari que no es donava des de feia uns quants anys i que els taronges cercaven amb intensitat.

La majoria ara és absoluta i, malgrat l'entrada amb força i determinació de Concòrdia a l'univers polític andorrà amb una sorprenent i prolífica representació al Consell General, la formació demòcrata podrà governar sense necessitat, si més no formal, de pactar, acordar o consensuar.

No obstant això, s'intueix que Espot i el grup parlamentari que li donarà suport podria, potser, iniciar un camí de filosofia transversal en aquells temes d'estat que afectin el futur del país, que no són pocs ni fàcils.

Altrament, caldrà també que els partits que han obtingut representació parlamentària, però que en aquest escenari no compten aritmèticament per ser la clau de cap governabilitat, tota la resta vaja, facin un esforç per a sumar esforços i energies en pro d'Andorra, en pro del país i del futur del país. Mans esteses, d'anada i de tornada.

I aviat tindrà lloc el tradicional protocol de constitució del Consell General, el jurament dels consellers electes, la presentació del programa del candidat, o programes dels candidats, a Cap de Govern, la votació d'investidura i la proclamació del Cap de Govern i la formació de l'executiu... i a treballar, que hi ha molta planxa.