Si atenem a les xifres d’avantpassades eleccions, les dues més recents si més no, comprovarem que el percentatge de votants que acudeixen a dipositar el seu vot en seu judicial, a la Batllia per entendre’ns, rondava el 25% dels vots emesos. És a dir, que un de cada quatre votants que van exercir el seu dret a vot ho va fer sota aquesta fórmula de vot.

Ni millor ni pitjor, a partir del moment que la llei electoral ho permet simplement es tracta d’una dada. Ara bé, si analitzem de forma ràpida aquest fenomen, podem trobar alguns aspectes causants d’aquest vot judicial i del que això representa en termes de tempos de campanya.

Així, no seria agosarat dir que molta gent aprofita la jornada electoral, sempre en diumenge, per fer un bon cap de setmana fora del país, o dins d’ell, amb la feina ja feta, el dret exercit i el compromís executat. Altres podem argumentar que els resulta intimidatori l’acte de presentar-se a casa comuna i haver de passar pel tràngol de sentir el seu nom, en veu alta, en una sala plena de gent. I d’exemples en podríem anar posant, d’acord amb la casuística personal de cada un.

El vot judicial s’obre el mateix dia d’inici de la campanya electoral tradicional, de quinze dies habitualment. Dues setmanes frenètiques d’actes, debats i porta a porta. Simultàniament, molt vot ja es va dipositant al llarg d’aquests dies de campanya i no arriba a veure gran part, o gens, de la mateixa. El resultat obliga a ajustar els tempos i fer una campanya prèvia a la campanya. Una campanya electoral, anteriorment coneguda com a precampanya, dedicada al vot judicial o de batllia.
I dit això, podríem concloure que la jornada de reflexió ja és més una jornada de descans, per a candidats i, sobretot, per a la ciutadania en general.