La campanya no dona treva, com tampoc ens l’ha donada la precampanya. Tot just acabats de penjar els cartells de les diferents candidatures i amb la cola encara fresca, ja hem viscut dos debats d’aspirants a cap de govern. L’un, visionat en un canal streaming i amb la totalitat dels postulants a Cap de Govern, promogut per la Confederació Empresarial Andorrana i l’altre, un xic més íntim, de caràcter radiofònic i que ha enfrontat en un cara a cara força esperat, els dos líders dels dos partits amb més números d’arribar al final de la nit electoral amb chance d’optar a la victòria, ja sigui en vots ja sigui en consellers.

El primer dels dos encontres, el multitudinari, va ser un tempteig entre contrincants. En termes de boxa, un primer round per prendre’s la mida i calcular les distàncies de seguretat, no sigui que una contra en fred posés de genolls algun dels participants. Bon ambient entre candidats, vells i nous coneguts, abans i després de la performance, amb poc de performance i molt de happening, com no pot ser d’altra forma en una societat petita.

El segon, l’íntim, el que va reunir dos joves vells coneguts davant dels micròfons d’una de les dues cadenes privades de ràdio generalista del país, potser ha resultat un pèl més punyent o, en qualsevol cas, més directe per efecte de la concentració d’opinions i intents d’apujar-se l’un a la gepa de l’altre i viceversa.

Benentès que en cap dels dos formats, streaming-tv o ràdio, ni uns ni els altres han volgut deixar-se anar en excés per no aixecar llebres o deixar entreveure els punts forts o, pitjor, aflorar les febleses.

No és la intenció d’aquestes línies fer una anàlisi detallada del que es va dir o del que es va discutir. Això ja ha de ser motiu d’opinió personal.