Un cop més en precampanya, cal posar el focus d’atenció les dades de les enquestes polítiques i la seva utilització perversa, partidista i patrocinada, de la que no se’n salva el nostre país.
Hem llegit titulars amb algunes conclusions i afirmacions, condicionals això sí, força triomfalistes en el seu estil que situen ja, abans de començar campanya, Espot com a gran triomfador de la contesa electoral i, atenció, amb un 41,7% dels sufragis. Així, clar i ras.

Ara caldria fer algun aclariment numèric-percentual-conceptua, també clar i ras, per deixar constància que les xifres van i venen, creixen o minven, segons de quin costat del riu llencen els cacauets i les galetes.

La base d’enquesta que aflora aquest 41,7% que atorga a Espot un confortable triomf, correspon als enquestats que han respost a quin partit votarien. Insistim, els que han dit a qui votarien. Una base de càlcul, aquesta, que no representa en cap cas el total dels sufragis, tal com sembla que es vol fer creure. La base real per estimar i concloure amb rigor hauria de ser la totalitat dels enquestats, amb el vot clar i sense el vot clar. En aquest sentit, cal recordar que hi ha un 62,3% dels enquestats han respost que no ho tenen decidit o que no volen dir-ho. I aquí és on es juga el veritable partit.

Sense voler marejar el lector, ni fer el mateix que fan els que malinterpreten els números, resta ben clar que una folgada majoria de consultats en aquesta enquesta no saben o no volen dir quin serà el destí del seu vot. Per tant, aventurar-se a posar nom al guanyador de les eleccions, sembla un exercici de poc o cap sentit de la prudència, llevat que sigui de l’interès de qui ho diu o de qui el patrocina. Vaja, escombrar cap a casa però fer-ho sense escombra.