És època electoral i, per tant, és època de sondejos i enquestes. Ahir al migdia, puntual, es van presentar els resultats de l’enquesta política sobre les eleccions del pròxim dos d’abril. Enquesta realitzada, i presentada, per Andorra Recerca + Innovació (ARI).

Com sempre ocorre en aquests casos, la presentació de les dades més destacades i posterior difusió del total de l’enquesta – d’una vuitantena de pàgines amb tot luxe de detalls, alguns força poc útils – ha estat bàsicament l’escenificació de tot un reguitzell de dades, percentatges mirats des d’un punt de vista i els mateixos mirats des de l’altre costat del carrer.

Interpretacions i més interpretacions, a favor o en contra de qui les llegeix a cada contrada del ventall polític. Les mateixes dades donen per a obrir xampany, un benjamí només per si de cas, a alguns i per a enervar els instints més baixos als altres. I pel camí un petit somriure a aquells acabats d’arribar als que qualsevol dada els està bé – cal ser-hi sigui quina sigui la forma.

Uns diuen que tot és veritat i els altres que gairebé tot és fals. I tots, tots, coincideixen que cal ser prudents i esperar la nit electoral i el recompte. Vaja, han descobert Amèrica.

I dit això, arriba la certesa, la constatació, l’evidència contra la qual no es pot perdre massa temps: les dades del vot indecís – o que no diu el que farà el dia dos. Una xifra, el 48%, que representa un empat tècnic amb el percentatge de vot ja decidit.

I aquesta és una xifra que ha de fer reflexionar la classe política, per evitar que aquesta incertesa del votant pugui derivar en una manca de participació escenificada en l’abstenció o en el vot blanc o de càstig.

Feina dels polítics a motivar els votants i feina dels votants a motivar-se!