Fa un parell de nits, es va emetre, en una cadena privada de televisió catalana, el primer de tres capítols d’un programa d’investigació sobre l’operació Catalunya i la seva branca andorrana. L’espai, especialment centrat en casos de blanqueig criminal, va aflorar noms ben coneguts de persones, andorranes, amb càrrecs de gran rellevància al país.

La presentadora i conductora del programa, la coneguda Pilar Rahola, va anar exposant una sèrie de fets relacionats amb el narcotràfic i el blanqueig de diners criminals a Andorra, envoltats d’episodis ben sòrdids i foscos. Rahola, va traslladar preguntes al convidat, Francisco Marco de l’agència d’investigació Método 3, i aquest va anar desgranant dades, trames, operacions fosques realitzades al Principat i sobretot va lligar aquestes operacions amb noms ben coneguts del nostre país. El màxim responsable de la UIFAND, Carles Fiñana, l’exministre de finances en el període de la intervenció de la BPA, Jordi Cinca, el cap de batlles, David Moinat, i el mateix Cap de Govern, Xavier Espot van ser alguns dels que es van posar a sobre de la taula, i sembla que no seran els darrers en els dos següents capítols que encara resten.

La reflexió s’imposa i és ben senzilla: si no és cert tot allò que es va dir en aquest primer capítol i allò que es pugui dir als propers dos, pot ser que els noms citats surtin al tall i actuïn contra els que els han manllevat el seu honor, i el del país. Si, per contra, el que s’ha dit fos cert, cal veure accions immediates d’autoresponsabilitat institucional - dimissions - per part d’aquests noms, més enllà de les possibles conseqüències jurídic-legals a afrontar. 

Pel bé d’Andorra cal que algú faci alguna cosa. Blanc o negre, però prou de malmetre la imatge del nostre país.