Res de nou en veure com la gent entra-i-surt dels partits polítics. Un clàssic al nostre país. No ens hauríem de sorprendre en llegir la notícia de la baixa del partit del fundador de Concòrdia, Albert Gomà.

No obstant, sí que sorprèn força que aquest episodi sigui d’un fundador i figura destacada de la formació i també que aquesta formació, presentada per ells mateixos com a llustrosa, brillant i immaculada unió de ments pensants pures i creatives, pateixi i cometi els mateixos errors que la resta de competidors. Són humans i així ho han d’entendre, pel seu bé i salut política.
L’autoeliminat de l’equació concordiana pot explicar, matisar, dulcificar o diluir els motius i causes de la seva marxa, però la piulada que ha publicat a xarxes no deixa lloc al dubte d’allò que l’ha mogut a prendre aquesta decisió. Una piulada magistral per la seva capacitat en dir moltes, moltes coses en tan poques paraules.

Gomà ens delecta amb unes frases clares com l’aigua en les que demana humilitat i respecte per a les persones que han fet política abans que tu, coherència entre paraules i fets, fer una bona gestió de les expectatives i, posant la cirereta, recomana no fer política a aquells que no fan en privat el que van dient en públic. Tot un regalet per als companys i, segurament, per algun factòtum del partit en especial. Així s’interpretaria.

Concòrdia va entrar per la porta gran a l’escenari polític i ja des del dia de la seva presentació es podia intuir que estàvem davant d’una sort de nous dipositaris del sant graal de la solució global als preocupants problemes del país, provocats en la seva majoria pels darrers anys de govern demòcrata-liberal. Veurem com acaba la pel·lícula i a on acaben recalant els joves.