Un cop més, i es pot intuir que no serà el darrer, el Govern d’Andorra sembla anar a deshores, pel tard, en els temes relacionats amb l’acostament a Europa. Dir acostament resulta prudent atès que, amb la feble informació que han deixat escolar els nostres negociadors i amb els innumerables dubtes que aixeca aquest dossier, no voldríem parlar en altres termes.

La visita del ministre d’Estat de Mònaco, Pierre Dartout, ha estat, pel cap baix, un punt d’aire fresc en el camí per entendre què i com està negociant el Principat d’Andorra amb el monstre europeu. Un dels elements més esclaridors és la capacitat de previsió que ha fet el Principat monegasc què, fent anticipació i completant el complicat puzzle de les probabilitats, ja ha encarregat un informe d’impacte de què representaria un NO a l’associació, o com acabi essent la formulació final, del seu estat a Europa. En poques paraules, Mònaco, de forma clara i sense dubtes, ha explicat que aviat disposaran d’aquest informe, per tant, han fet una clara aposta per la previsió i per l’anticipació analítica.

El Cap de Govern en funcions, ha dit la seva al respecte. Xavier Espot, en un petit i tebi laberint dialèctic, ha vingut a dir que sí, però que no del tot o potser una mica per concloure que Andorra, el Govern, s’està plantejant la possibilitat de fer un exercici d’aquestes característiques a partir del dia 2 d’abril, és a dir, demanar un informe d’impacte sobre el NO a Europa.

Semblaria oportú i de sentit comú que Andorra hagués fet aquest exercici fa temps i què, com a Mònaco, ja s’estigués en vies de rebre el resultat d’aquí a poc temps. Sembla que de moment ens haurem de conformar amb la sensació d’anar un pel tard i assumir el rol d’anar al rebuf dels altres. Si més no fins al dia 2 d’abril.