Històricament, els moviments que es produeixen al voltant d’un procés preelectoral, siguin polítics o de caràcter ciutadà i social, han tingut sempre una repercussió certa sobre les passes que donen els polítics i sobre les percepcions que la gent té sobre ells.

Ara, en finalitzar la legislatura arriba el moment de comiats i noves arribades, cares noves i velles glòries, anades i vingudes, tancament de quadrienni i preparació a la nova etapa sembla adient fer tabula rasa i oblidar alguns episodis pretèrits per recomençar de nou. Són moments per practicar la tradicional i centenària diplomàcia de carrer que tants bons resultats ha donat al llarg dels anys.
Una negativa declaració en un mal moment, un maldestre gest en una trobada popular, negar una salutació pel carrer, una mirada malcarada entre la gent, un comentari a cau d’orella o una absència no comunicada a un acte es poden interpretar com una plantofada irrecuperable o una ofensa irreparable. Tots els detalls han de ser exquisits per la seva potencial repercussió.

De la mateixa manera, semblaria que llençar-se d’un tren polític en marxa, de nit i passant per un túnel per evitar ser vistos, o marxar a la francesa per la porta de servei tampoc serien formes especialment elegants ni potser oportunes de posar punt final a un periple de servei públic, encertat o no, o a una etapa de conseller, encertada o no. Cada un amb la seva consciència.

Tenir cura dels tempos és fonamental i fer les coses quan toca té la seva importància. Diu molt, i molt positiu, d’aquells que els compleixen i els respecten fent que les seves accions siguin recordades i agraïdes, per forma i moment. També diu molt poc d’aquells que, bé per rebequeria bé per despit, proven de fer les coses quan creuen que més poden molestar o perjudicar.