Ja som en precampanya rabiüda i, com no podia ser d’altra forma, es van desvetllant alguns dels atributs de publicitat electoral del que serà la cursa final, els quinze dies de la veritat cap a les urnes, amb parada i fonda el dia dos d’abril. Hem vist alguns en forma d’audiovisual, sigui tintats del presidencialisme o personalisme de la «old school», o amb marcada ambició de superproducció hollywoodiana, i els que vindran. Ahir a la tarda, però, es va poder assistir a la posada de llarg de l’eslògan del Partit Socialdemòcrata + SDP, sota una forma molt més tranquil•la, realista i raonable. «El canvi de la majoria», aquest serà el fil argumental que proposa la coalició de la socialdemocràcia i el progressisme andorrà. No és un eslògan buit de contingut ni orfe de dobles, i triples, lectures. Cal un canvi? Potser per a una majoria, sí. Cal canviar l’actual majoria? Podria semblar que sí. Aquestes podrien ser dues de les moltes lectures que se’n poden fer. Ara toca a cada un decidir quina, afegir-ne algunes altres o eliminar-les totes. En qualsevol cas sí que sembla surar en l’ambient que les solucions al delicat moment econòmic i social, l’intractable accés a l’habitatge, l’encreuament de camins entre Europa i el Principat, el preocupant estat de la justícia i alguns altres mals, ja en estat crònic, s’han anat dilatant en el temps de forma preocupant. No cal insistir molt i cal donar resposta satisfactòria a tots els dossiers procrastinats. Sigui com sigui, més enllà d’eslògans, videoclips, frases màgiques i fanfàrries el que aquest país demana a crits és tractar l’agenda social, econòmica, judicial i política amb determinació i pragmatisme. Qui aportarà aquesta frescor i aire fresc tan necessaris? Qui serà capaç d’aportar respostes sense artifici? Veurem. Ja resta poc.