Ahir a la roda de premsa del ministre portaveu en funcions Cesar Marquina, alguns mitjans van aprofitar per preguntar sobre el projecte Grifols d’Ordino. 

Les preguntes venien arrel de la notícia que ha donat la volta al continent: la dimissió del president de la farmacèutica. Seria una notícia que podria passar més o menys desapercebuda si no fos perquè s’ha nombrat al tercer president en cinc mesos, una barbaritat es miri com es miri. I realment l’empresa el que està fent és intentar aturar l’hemorràgia ja que sembla que la ferida no para de sagnar. La setmana passada anunciaven un pla de xoc despedint a 2.200 persones als Estats Units d’Amèrica i prescindint de 100 treballadors a Espanya, un 8% de la plantilla. 

Tot i així, Marquina assegurava que no hi ha cap canvi i que el projecte segueix en marxa i s’estan avançant feines. I sobre el tema d’actualitat no es va voler mullar i va dir que és una empresa privada que pren les seves decisions. Tot i que sembla que en els últims mesos les decisions siguin incomprensibles i sembli no hi hagi ningú al capdavant. 

En situacions així, el més sensat seria parar i analitzar què està passant perquè deixar entrar al país una empresa que el que està fent és despedir treballadors i que no té presidents que durin més de sis mesos al poder fa pensar.

I potser, a vegades, cal escoltar més a la població. I en aquest cas la gent d’Ordino ja va manifestar el seu descontent amb la instal·lació d’un laboratoti P3 a la parròquia. Ho van fer dissabte passat quan van fer una marxa des de la plaça Major fins el terreny on es volen ubicar les instal·lacions. 

Veurem com acaba tot, però potser no és el més ideal pel país tenir un projecte amb una empresa que no para de sagnar.