Els preus pugen com l’espuma, però els sous costa que es moguin d’on estan. Si som sincers sí, els sous pugen, però mai ho fan al mateix ritme. 

Diem que els aliments han  pujat un 14% com si fos el més normal del món, però el cert és que de normal no té res. Anar a comprar i que cada dia costi més omplir la cistella és injust per totes aquelles famílies que tenen pocs recursos. I a vegades la sensació és que quan parlem d’inflació pensem en nosaltres i en els viatges que haurem d’estalviar-nos o que potser això de sortir tant sopar s’hauria de reduir, però no pensem en el que suposa per la gent més vulnerable  

I si només pugés l’alimentació no seria tan normal queixar-se, però és que també puja l’aigua, l’electricitat, el gas i l’habitatge. 
I el pitjor és que no hi podem fer res; puja i punt.

Menys mal que baixen els preus d’espectacles i esdeveniments culturals, perquè almenys es pot fer alguna cosa que no suposi un gran desemborsament i podem gaudir del nostre temps lliure més enllà de la feina que prou temps ens ocupa a tots. 

Consola veure que no som els únics que hem tingut aquesta pujada ja que els nostres veïns estan en la mateixa situació. Espanya ha patit una pujada de l’IPC semblant a la nostra aquest mes de gener i França s’hi acosta.

Ahir es va saber que el salari mitjà va pujar fins als 1969,80 euros, bona notícia tenint en compte com estan els preus de tot. Començant per un lloguer al Principat que resulta impossible per molts joves que s’introdueixen al món laboral. Però aquí estem parlant de salari mitjà que compta els que cobren molt i els que, en canvi, cobren molt poc.