Avui, per fi, el govern ha aprovat una modificació del Reglament del Servei d’Immigració que marca que les empreses hauran d’assumir la cobertura sanitària dels temporers. 

Es fa estrany estar escrivint això, al 2023 i estant a un país on hi ha una gran quantitat de treballadors estrangers subcontractats. 
Sembla que no importaven a ningú perquè fins ara no podien gaudir de cobertura sanitària en cas de malaltia o baixa com sí poden els residents permanents al país. 

No s’entén que s’hagi tardat tant en solucionar aquesta situació per uns treballadors temporers quan molts d’ells es dediquen a l’obra o treballen a pistes com a monitors d’esquí durant l’hivern. Em sembla que no m’equivoco gaire si dic que les seves feines suposen un risc molt més elevat que les de moltes altres persones. 

Tot i que aquest tema sorprèn, el que deixa bocabadat avui és que el portaveu no tingui cap problema en assumir que Afers Socials hagi tardat un any en revisar les condicions dels obrers peruans. Va dir en roda de premsa que el 2021 quan es va rebre  la denúncia es van visitar els pisos i es van detectar irregularitats però no sembla que se n’hagin preocupat gaire quan la situació s’ha allargat més d’un any. Almenys i donada la situació, el govern ha anunciat que van posar un telèfon mòbil a disposició dels treballadors i els van donar roba d’abric quan van veure que no en tenien perquè si ens posem a parlar de les condicions infrahumanes en les que vivien els peruans que treballaven per aquella empresa podríem fer-ne una sèrie de Netflix.