El cap de Govern, Xavier Espot, va anunciar ahir finalment la data de les eleccions, després de més de mig any de donar-hi voltes i més voltes. Entrat l’estiu, ens va sorprendre amb allò de l’avançament tècnic, referint-se a la possibilitat que els comicis fossin el mes de desembre, un concepte que alguns no van acabar d’entendre, encara que fos per innovador. Després, el setembre, abans de marxar a l’assemblea general de l’ONU, ens va assegurar que ens faria saber la data un cop tornés de Nova York. No va ser així. A partir d’aquí, ja no va posar més terminis ni va fer servir més conceptes estranys, sinó que es va limitar a reiterar que no convocaria eleccions fins que el Consell General aprovés totes les lleis rellevants pendents. I fins i tot en això no ha acabat de complir, ja que ha esperat una setmana més amb l’excusa que tenia una conferència a Barcelona i no hi podia anar com a cap de Govern en funcions.

Però ara mateix tot això ja és història. El circ electoral ha donat el tret de sortida, amb només una setmana per presentar les llistes electorals, un temps molt curt i que potser explicaria la tardança a convocar les eleccions, ja que en aquest aspecte el partit del cap de Govern, Demòcrates, partirà amb un cert avantatge respecte a la resta de formacions. Així les coses, i amb el pacte PS-SDP, caldrà veure si, com va passar en els anteriors comicis, s’acaben presentant llistes un pèl exòtiques o si tot transcorre en la normalitat, amb pactes en l’àmbit parroquial que probablement no tindran continuïtat a la llista nacional. Amb dos blocs ben diferenciats i amb les terceres opcions que encapçalen les noves formacions, caldrà verificar si la majoria parlamentària que ha donat suport al Govern en aquesta legislatura nota el desgast de governar a les urnes, i si la coalició socialdemòcrata és capaç o no de fer el tomb.