Injusta, surrealista o inadmissible són només alguns dels adjectius que podrien definir el nyap de llei per a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania. La voluntat era bona i extremadament necessària, a banda d’una molt bona oportunitat pel Govern i els grups de la majoria de lluir-se davant la imminent campanya electoral. Potser per aquest motiu, justament, és inexplicable que les coses s’hagin fet tan malament. A finals de novembre, l’Executiu anuncia una sèrie de mesures per fer front a l’actual crisi econòmica i social, entre les quals destaca la pujada de sous obligatòria al 94% de la població. En un primer moment el Govern proposa una graella per trams de 200 euros amb un augment d’entre el 7% per al salari més baix i del 0,5% per al més alt. Però aviat surt un professor emèrit de la universitat alertant que aquesta idea no és matemàticament vàlida –sembla que ningú del Ministeri de Finances se n’havia adonat– perquè genera disfuncions en algunes franges i s’autoproposa per pensar de manera desinteressada una nova fórmula, que d’altra banda, podria executar qualsevol alumne de primer d’Empresarials. Ell planteja el nou sistema basant-se en un topall del 7%, però arriba el dia de la votació de la llei al Consell General i els grups de la majoria decideixen que és millor aplicar el càlcul tenint en compte l’IPC del 7,1%, sense caure en el fet que una sola dècima pot distorsionar tota la resta. Així, els que abans cobraven 16.800 euros anuals ara cobren més que els que en cobraven 16.810. Un sense sentit que el professor ha denunciat al Govern, a la majoria, a la Cambra i a la CEA, però que de moment ningú s’ha atrevit a reconèixer públicament. A més, després de 15 dies, la llei no s’ha publicat al BOPA i, malgrat l’anunci a bombo i plateret que l’augment de sou seria vigent des del mes de gener, hi ha moltes empreses que no l’han aplicat. Així doncs, la majoria continua fent el ridícul i els treballadors no tenen la pujada que els havien promès.