El gran centre pren forma, després que s'hagi desvelat la principal de les incògnites i el cònsol d'Escaldes, Antoni Martí, hagi decidit encapçalar la candidatura que disputarà al PS la majoria al Consell General. Martí, decebut amb el PLA i malabarista de la política, és sens dubte la persona que millor pot aglutinar el suport de les parròquies, on es forjarà l'autèntica batalla per la supremacia al parlament. L'encara cònsol escaldenc es pot trobar amb les tradicionals reticències localistes i haurà d'acabar de convèncer alguna altra plaça parroquial, però a ningú se li escapa que en els darrers dies ha forjat, de forma personal, el contacte amb els dirigents parroquials afins al projecte centrista per assegurar-se el màxim suport.

Martí és segurament el candidat que volia la majoria de centre-dreta, i el menys desitjat per la militància socialdemòcrata, que té molt més esbossada la proposta i, això sí, supera amb escreix la proposta programàtica davant d'uns centristes que fins ara només estan parlant de noms. El PLA, que fins al darrers moment no havia descartat confeccionar una llista pròpia, s'ha de sumar ara al carro que impulsa el líder escaldenc sinó vol quedar al marge de l'única alternativa que, en aquests moments, sembla que disposarà dels suports necessaris per disputar la clau de la governabilitat al PS i els seus aliats. El PLA, fora ja dels tres primers llocs de la candidatura nacional, no té un altre remei que intentar ocupar un lloc entre els elegibles si vol tenir una presència destacada en la nova formació política, tutelada des de les files del PRA.

La decisió de posar nom al cap de llista és important, però no la més transcendent. Ara toca la feina més complicada, la que obliga a trepitjar el territori, la que forçarà a haver de vetar noms i alçar uns altres, i aquest trencaclosques no és fàcil d'encaixar, sobretot en un país tant donat a defensar els noms propis i quan encara no s'han posat sobre la taula les principals línies programàtiques. El major o menor èxit de Martí a les urnes dependrà, com dèiem, del grau d'implicació de les parròquies i del nivell de complicitat dels suports locals on, no s'ha d'oblidar, coexisteixen diferents sensibilitats que poden desestructurar l'aposta per aquest gran centre, que encara ho té tot per demostrar.

Per la seva banda, el PS dóna per tancada l'aliança amb els Verds, seguint l'estratègia que tot el que sigui sumar aportarà un rèdit electoral. Aquesta és la única opció actual per a uns Verds que aspiren a la fita històrica de tenir veu al Consell General, i també l'opció d'evitar derrotes que a vegades depenen d'un grapat de vots.

Per a més informació consulti l'edició en paper.