Els temporers continuen patint abusos. És cert que no són pas tots, però sí que hi ha una part que els pateix. La nova modalitat és que tenen contracte, però no cotitzen a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). I per si això no fos prou, cobren en negre, en efectiu, com en els vells temps, una pràctica molt usada fa un munt d’anys, però que actualment s’allunya molt dels estàndards laborals homologables. Aquesta és una de les conseqüències del model econòmic andorrà, un model que des de moltes veus es posa en dubte, però que és el que s’ha estat impulsant aquests darrers anys, amb els fruits que tots podem veure cada dia.

També és cert que molta gent que el critica, són els primers que, en alguns casos, se n’han estat beneficiant, directa o indirectament. Aquell clàssic, «és que aquest és un país que viu del turisme i dels serveis» que qui més qui menys ha defensat, potser s’haurà de revisar i apostar per diversificar l’economia, com, de fet, ja s’està començant a fer, sobretot aprofitant la inversió estrangera i l’obertura a Europa.

I ara que es parla tant d’homologació, aquest tipus de pràctiques que denuncia Argentinos en Andorra no hi poden tenir cabuda, com tampoc salaris molt baixos que, tot i no incórrer en cap irregularitat, no permeten a qui els percep tenir una vida digna al Principat.
Potser ara que entrem en un període electoral, tot aquest tipus de coses formaran part del debat, amb les propostes corresponents per part de totes les formacions, que com a mínim s’haurà de mullar i contraposar projectes. Ara bé, el perill és que un cop s’acabi el debat i entri a l’edifici administratiu un nou govern, les coses no canviïn i els problemes es cronifiquin. En aquest cas, serà responsabilitat dels ciutadans detectar les disfuncions i exigir als representants que actuïn.