Les xifres que va donar a conèixer ahir el Comú de Canillo sobre els visitants del pont tibetà i el mirador del Roc del Quer han superat en la majoria dels casos les expectatives, tant pel que fa a nombre de visitants com en la facturació. Si ens mirem aquestes bones dades des de la mirada de la parròquia, sens dubte que hi ha sortit guanyant, sobretot des de la perspectiva econòmica, així com per l’arribada massiva de visitants, cosa que ha suposat un ingrés extraordinari per a la resta de negocis de la parròquia, en especial als del poble de Canillo. També si la mirada és general, ja que l’oferta turística d’Andorra cada cop està més diversificada, i això atrau més tipus i gruix de visitants.

Ara bé, una altra cosa és si es mira des de l’òptica del medi ambient, per exemple, ja que és força evident que la infraestructura suposa una agressió que només els entesos poden valorar, però una agressió al cap i a la fi. Al mateix temps, els senderistes tampoc l’acaben de veure amb bons ulls, perquè la nova proposta s’ubica en una ruta prou concorreguda que ara queda massificada, un fet que dificulta que els amants de la vall del Riu puguin gaudir-la com ho feien fins ara. 

Per un altre costat, les bones dades de l’enquesta contrasten amb opinions que durant l’estiu alguns usuaris del pont tibetà van expressar públicament i que va recollir EL PERIÒDIC. Segurament aquests turistes que consideraven que era «una turistada» no deuen haver contestat l’enquesta, o seran la minoria que han posat mala nota. 

Sigui com sigui, el que és evident és que el pont tibetà ha començat amb bon peu, crítiques sornegueres al marge, i que en els pròxims anys se situarà al capdavant de les preferències turístiques dels visitants, en aquest cas majoritàriament catalans. Cal, això sí, un impuls a l’altra banda de la frontera. Tot arribarà.