En política, darrerament costa escoltar argumentacions sobre el concepte d’identitat, segurament perquè s’ha vinculat a l’extrema dreta i, per això, resulta incòmode per a formacions més ancorades a l’esquerra. Tot i això, els primers que ho van fer va ser Concòrdia, el nou partit que s’ha erigit aquests darrers mesos en l’alternativa als successius governs demòcrates. En una entrevista concedida a EL PERIÒDIC, el coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (ARI), Joan Micó, també ha abordat aquest concepte, després de presentar una nova edició de l’Observatori. En aquest sentit, Micó considera que una identitat andorrana basada en la tradició del país ara mateix és inviable, ja que Andorra ha evolucionat cap a un país turístic, amb milions de visitants i amb una forta immigració.

Amb aquesta situació, considera que la nova identitat andorrana s’ha de bastir a partir de les diverses contribucions dels nouvinguts, i aquestes s’han de barrejar amb la tradició. A més, creu que les diferents cultures s’han de posar en peu d’igualtat i no veure una millor que l’altra, inclosa la pròpia del país. Això sí, assenyala la llengua catalana com a factor de cohesió de les diferents comunitats, un fet acceptat per una gran majoria dels residents a Andorra. 

A l’hora d’analitzar la societat actual, Micó assegura que la cohesió està garantida mentre la situació econòmica continui generant oportunitats per la capa més baixa de la societat. Així, si l’ascensor social segueix funcionant, no hi haurà risc de fractura social, però si no és així, es podrien generar problemes, també per altres motius, com per exemple la manca de representativitat política dels residents. Sempre està bé que algú alerti que la convivència s’ha d’anar alimentant dia a dia i no considerar que ja es dona per segura sense fer res per garantir-la.