El col·lectiu dels treballadors de temporada s’ha estabilitzat, segons assegura l’impulsor del grup Argentinos en Andorra. Actualment, entre els temporers i els que han aconseguit un contracte anual, ja sumen més de 2.000 persones. A més, amb la temporada d’hivern començada, s’han fet nous contractes, fins i tot a les grans companyies. Aquesta és la part bona. La part dolenta és que uns 900 han hagut de girar cua (600 cap a Portugal i 300 cap a l’Amèrica del Sud), la majoria per falta de feina i no tant per no haver trobat un habitatge digne, el segon motiu que ha empès més persones a no completar el seu projecte andorrà abans d’hora.

Amb aquest estat de les coses, convé plantejar-se, per part de les autoritats, si aquest és el model econòmic que volen per Andorra, o si cal un replantejament que ens porti per altres camins, amb menys necessitat de mà d’obra, aprofitant l’oportunitat de la inversió estrangera i l’obertura europea. Però mentre no sigui així, ja que és més que evident que un canvi de model requereix temps, caldrà arreglar una mica la situació creada aquest hivern, que s’ha empitjorat respecte a l’any passat i que tot fa preveure que l’any que ve les coses poden ser fins i tot pitjors. 

D’entrada, segons demana aquest impulsor, s’hauria de crear una oficina específica per donar servei als temporers, una iniciativa que sembla del tot procedent, tenint en compte que podria ajudar a ordenar l’arribada massiva de persones sense cap mena d’informació sobre la realitat del país. Tot i que molts empresaris han donat lloc per viure als seus nous empleats, molts les han passat magres per trobar un pis amb condicions, i també s’han trobat amb un procés confús de burocràcia a Immigració. Tot això convé ordenar-ho, pel bé de tots, i al mateix temps, replantejar el model.