Diversos proveïdors del Govern han denunciat que l’Executiu fa temps que no abona part de les seves factures, fins i tot en algun cas les més importants i durant molts mesos, fet que ha comportat que els seus treballadors no puguin cobrar les nòmines i que, lògicament, expressin el seu malestar i amenacin en no anar a treballar. El Govern ha reconegut el problema, tant el que aquest dilluns encara era ministre de Finances, Eric Jover, com el seu successor, César Marquina, ahir en la seva primera roda de premsa com a portaveu del Govern.

En concret, va admetre que el retard de les factures impagades era de 69 dies de mitjana. Tot i això, va assegurar que el ministeri no havia rebut cap reclamació formal, però que es compensaria els afectats. De fet, és el mínim que pot fer el Govern, ja que hauria de ser el primer interessat en què l’economia del país funcioni, i si els proveïdors no cobren els serveis públics que ofereixen, difícilment aquestes empreses podran sobreviure, ja no a llarg termini, sinó també a curt o mitjà.

Les explicacions esgrimides per l’Executiu per justificar els endarreriments no semblen massa convincents, com ara la falta de personal o el nou sistema informàtic, una raó ja posada sobre la taula quan el portal del Departament de Tributs provocava l’estiu passat que s’haguessin d’ampliar els terminis de cobrament d’alguns impostos. 

L’administració hauria de ser més diligent, tant en recursos humans com en infraestructura tècnica, per servir els ciutadans i, sobretot, per no representar un fre a les empreses del país que donen feina a molta gent i fan rutllar l’economia. És d’esperar que aquesta situació no s’allargarà més del compte i que s’hi posarà remei, ja que està en joc la credibilitat de l’administració i el bon funcionament de l’economia. Mai és tard si la dita és bona.