El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és una d’aquelles patologies que han existit sempre, però que no ha estat fins fa uns anys que s’han començat a diagnosticar i tractar. Tot i que no es tenen dades oficials, a Andorra la prevalença és similar a la dels països de l’entorn, però manca un important nombre de professionals especialitzats que s’hi dediquin en el país. I és que el TEA té unes especificitats concretes, no sempre fàcils de detectar. Segons explica la neuropsicòloga Montse Mases, coordinadora del Grup Jove de l’Associació del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme a Andorra (Autea), hi ha casos en què es compleixen requisits bàsics per diagnosticar algú de TEA i altres en què aquests estan ben amagats. És el que els ha passat a moltes dones que ara tenen entre 30 i 50 anys i que mai abans han estat tractades, si bé tant elles com les seves famílies eren conscients que hi havia quelcom que no acabava d’anar del tot bé. A més, cal recordar que històricament, les dones han estat infradiagnosticades, ja que la majoria d’investigacions científiques han estat encapçalades per homes, que, a banda de no sempre estar interessats pel benestar del sexe femení, no han tingut en compte que la simptomatologia podia ser diferent en uns i en les altres. Per això, Autea ha creat, entre altres grups de suport, un de dedicat especialment a les dones en què totes les participants s’ajuden mútuament i comparteixen el fet d’haver descobert què els passava ben entrada l’edat adulta. De la mateixa manera, probablement hi ha gent gran que tingui TEA i no ho sàpiga i, per tant, no sigui tractada de la manera que pertocaria. Per tot plegat és important donar visibilitat a un trastorn que, malgrat que cada vegada és més conegut, encara ofereix moltes preguntes sense resposta, fet que evidencia tota la feina que queda per fer, tant en l’àmbit clínic com social.