Serà, un cop més, un final de legislatura que no deixarà indiferent a ningú, o almenys aquesta és la previsió. De lleis per aprovar no en falten i de temps no n’hi ha massa, el calendari és el que és i la legislatura arriba al seu final. Un mínim d’una desena de lleis hauran d’arribar al ple del Consell General perquè els consellers generals les aprovin i el cap de Govern, Xavier Espot, pugui, finalment, convocar les eleccions, després que des de l’estiu passat es comencés a parlar d’un possible avançament electoral que mai s’ha produït.

D’entrada, corre pressa l’aprovació del text sobre l’augment mínim dels salaris i el topall d’increment dels lloguers. Aquesta norma hauria de tirar endavant abans que acabi el mes de gener, ja que és en aquest moment que els empresaris hauran d’abonar la primera nòmina de l’any als treballadors, tot i que els propietaris ja hauran cobrat el primer lloguer del nou curs. Una altra iniciativa parlamentària que tindrà prioritat serà, sens dubte, el projecte de pressupost de l’Estat per al 2023, amb esmenes anunciades per part de l’oposició.
A més, hauran de buscar un espai en un dels plens d’aquest hivern la reforma fiscal i les lleis d’impactes ambientals i de recerca biomèdica. Igualment, també resta pendent l’adequació normativa del Codi de Família, esmenat just abans de Nadal pel Tribunal Constitucional (TC).

Així les coses, la convocatòria de les eleccions iniciarà el rellotge electoral i posarà punt final a una altra legislatura farcida de textos legals, una circumstància precisament denunciada per la síndica general, Roser Suñé, en el discurs del ple tradicional de Sant Tomàs. Tot i això, no sembla pas que els grups parlamentaris i el Govern estiguin massa per la feina de reduir l’activitat legislativa, tot i que segurament ho haurien de reflexionar, encara que sigui per aprovar els reglaments pendents.