El mes de gener, un cop hagin passat totes les festes nadalenques, serà clau perquè els sindicats es posin d’acord i organitzin una vaga per reclamar, entre moltes altres coses, un avançament electoral. De fet, un petit grup de sindicalistes va acudir la setmana passada al ple del Consell General amb una mascareta posada que duia una creu negra com a símbol de protesta i va anunciar la creació d’una caixa de solidaritat per als treballadors que participin en l’aturada. Cal tenir en compte que la vaga implicaria tant el sector públic com el privat i, per tant, s’ha de fer amb cura per representar i incloure tothom. Pel que fa a la caixa de solidaritat, els mateixos sindicats reconeixen que la qüestió econòmica pot ser un fre a l’hora de mobilitzar-se, ja que cada plataforma té els seus estatuts i no tots contemplen que es destinin recursos per compensar la part del salari que es deixa de percebre aquell dia. Així mateix, s’ha de tenir present que dins de cada àmbit hi ha diferents càrrecs –la idea és englobar des del més baix fins al més alt– i, per tant, diferents graelles salarials, de manera que s’han de fer números, veure qui estaria disposat a participar-hi i, a partir d’aquí, qui podria accedir a la caixa. Des del Govern, respecten la llibertat de qualsevol mena de manifestació, però asseguren que ja han fet tot el que estava en les seves mans per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania i insinuen que la protesta no servirà de res. Tot i això, la vaga és un dret essencial que tenen els treballadors i, malgrat que en el nostre país la tradició sigui gairebé inexistent, durant molts anys i en molts països ha servit per aconseguir grans avenços laborals i socials. Així doncs, el que és evident és que les coses no canvien si ningú es queixa (o s’atreveix a insinuar-ho) i, tenint en compte la conjuntura actual, és un deure de tots formar part, en la mesura que es pugui i vulgui, de l’intent de redreçar-la per fer d’Andorra un lloc millor.