«Potser no ens estan matant com a l’Iran, però [ens falten drets sexuals i reproductius i el que fem] és feminisme». Aquesta és, molt probablement, la comparativa més bàrbara, barroera i injusta que s’hagi fet en molt de temps. La va fer ahir sense titubejar la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, que va demostrar, a banda d’una profunda ignorància sobre la situació política i social a l’Iran, una gran manca de respecte cap a un poble el qual, efectivament, estan matant per defensar la llibertat, no només de les dones, sinó de totes les persones. És cert que a Andorra no es pot avortar i que mentre això no sigui possible els drets de les dones (que són els drets humans) no estaran del tot garantits, però en cap cas ningú s’hauria d’atrevir a fer una similitud amb la revolució que s’està vivint al país dels aiatol·làs, que durant tantes dècades han represaliat, torturat i assassinat tothom que no pensa com ells. La feina d’Stop Violències és necessària i s’ha de reconèixer la gran tasca que realitza amb dones que volen interrompre el seu embaràs o que es troben en situació de vulnerabilitat per qüestió de gènere, però aquesta mena d’afirmacions –no és la primera vegada que Cortés fa comparacions desproporcionades o falses– desacrediten de manera fulminant la seva missió. Una llàstima, tenint en compte que, tal com la mateixa presidenta va informar, durant el 2022, l’associació ha donat suport i ha acompanyat a avortar una trentena de dones (tres menors), fet que posa de manifest la seva raó de ser i la importància de la seva existència. Així doncs, i fins que el Consell General no s’atreveixi a fer el pas de despenalitzar l’avortament, Stop Violències ha de mantenir la lluita pels drets de les dones, d’Andorra i del món, si vol, però sense contraposicions estrambòtiques i exagerades que confonguin la realitat.