Malgrat que la meteorologia no va acompanyar la jornada, prop de mig miler de persones van prendre part de la manifestació celebrada ahir al vespre per clamar contra les polítiques socials del Govern. El manifest dels sindicats va posar l’accent sobre tres demandes principals: poder accedir a un habitatge a preu assequible; la garantia d’uns salaris i pensions dignes; i el desplegament d’un sistema de salut públic i gratuït per a tothom. El text, adreçat especialment al cap de Govern, Xavier Espot, i al seu gabinet ministerial, els fa còmplices de no cuidar als treballadors, culpables d’enganyar als agents socials, i els acusa de no tenir la voluntat de posar solució a les principals problemàtiques de la ciutadania del país. Per tot plegat, exigeixen la celebració immediata d’eleccions i amenacen de convocar una vaga general si no s’acompleix la petició. És més que evident que les classes baixes i mitjanes del país estan passant moments complicats, i la convocatòria d’aquesta manifestació és un clar exemple del descontentament d’una part de la població que cal tenir en compte. Perquè, malgrat que alguns s’hagin proposat desvirtuar la marxa, el fet que centenars de persones surtin al carrer en unes condicions complicades com les d’ahir ja és suficient com per, com a mínim, parar l’atenció en tot allò que proclamen. El teixit econòmic d’un país el fonamenten els seus treballadors, i el que no pot permetre cap responsable polític és actuar com si sentís ploure cada vegada que els sindicats aixequen la veu. Andorra ha de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’acte d’ahir com un punt i a part en la seva trajectòria, i establir d’ara endavant un pont de diàleg i entesa amb els agents socials per tal de construir un país més sòlid, i que pugui fer front a les dificultats socials que es presenten per tal que no s’agreugin.