En menys d’una setmana, el Principat haurà de fer front a una d’aquelles situacions que posen a prova la paciència del seu resident. Es tracta del pont de la Puríssima, que unit amb la celebració de la constitució a Espanya i la coincidència dels festius en dimarts i dijous, es traduirà en nou dies seguits d’una possible onada de turistes del país veí del sud a Andorra. Així ho han posat de manifest per part del sector del turisme, i més concretament els hotelers i responsables de l’allotjament turístic, que són optimistes en relació amb el volum de reserves que, a hores d’ara, compten als seus establiments. D’una banda, cal celebrar la bonança d’aquest sector, un dels cabdals pel teixit econòmic i que és una més peça d’un engranatge comercial que es veurà beneficiat de retruc. I és que, no importen les dificultats econòmiques i la inflació arreu del continent: la gent acaba trobant la manera d’escapar-se uns dies al Principat, que encara gaudeix d’un gran atractiu entre els clients de proximitat. Ara bé, a l’altra cara de la moneda hi ha aquells qui viuen al lloc, que tornaran a ser víctimes secundàries d’aquest èxode, i patiran una setmana de mobilitat impossible a les vies andorranes. Quan d’aquí a uns dies tornem a llegir els titulars sobre els quilòmetres de retencions, pensarem novament en la necessitat de trobar alternatives de transport, o Andorra morirà d’èxit intentant absorbir una quantitat de vehicles que, en algun punt, no hi cabran. Ara bé, mentre això no sigui possible ni una realitat, i quan al país ja ens hem avesat a la verticalitat, potser el pròxim macroprojecte que es presentarà des d’alguna administració pública sigui un aparcament de 22 pisos, amb opció de deixar el cotxe a la porta i que te’l vinguin a recollir i també te’l retornin al final, i tarifes exclusives a les últimes plantes per gaudir de les altres construccions d’alçada. Temps al temps.