Davant l’aparent manca d’acord en el marc del Consell Econòmic i Social (CES), l’Executiu està decidit a elaborar per compte propi una proposta de cara als augments salarials que s’hauran d’aplicar en les empreses privades l’any vinent. A grans trets, la proposta que ara tenen sobre la taula preveu un increment del 7% en els sous de fins a 1.400 euros, percentatge que anirà decreixent progressivament un 0,5% cada 200 euros de salari. La setmana vinent, es tornarà a reunir el CES, i en cas que les postures de la patronal i els sindicats es trobin estratosfèricament allunyades com fins ara, el Govern tirarà pel dret. D’una banda, cal que l’administració tingui presents els salaris mitjans –o encara baixos, tenint en compte el cost de la vida actual–. I és que, si algú que ingressa 1.800 euros al mes se li aplica un augment del lloguer del 7%, però del 5% del salari, es veurà perjudicat sense ser precisament una persona d’alt poder adquisitiu. Però la conclusió més trista d’aquest procediment és haver de comprovar, una vegada més, la poca voluntat de certs sectors de cedir per un bé comú. L’experiència del CES, lluny d’enriquir la participació associativa i la col·lectivitat andorrana, està fent més gran el mur que separa les realitats entre empresaris i treballadors. És a dir, que cadascú mira pel seu propi bé i deixa de banda els desequilibris que puguin sorgir. Tanmateix, aquesta incapacitat per establir punts de trobada posa en evidència que no es pot deixar fer al sistema econòmic, perquè tendeix a tirar endavant sense que li importi a qui arrossega pel camí. Aquesta experiència demostra una vegada més, com ha passat també amb el mercat del lloguer, que sense un àrbitre, els més desfavorits estan destinats a patir. Cal que el conjunt de la societat andorrana reflexioni i sigui proactiva a trobar enteses d’ara endavant.