Pas endavant pel sistema sanitari andorrà, que a partir del 2 de gener del 2023 cobrirà la reproducció humana assistida. Serà per totes aquelles parelles o dones que siguin infèrtils, una malaltia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que pot comportar greus conseqüències psicològiques per a la persona que la pateix. Les tècniques que s’emprendran seran la inseminació artificial, la fecundació in vitro, el diagnòstic genètic preimplantacional i la criopreservació. Uns mètodes que tenen diferents costos econòmics i que també depenen de si el centre en què es duen a terme és públic o privat. En aquest sentit, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) cobrirà el 75% en el primer cas i el 20% en el segon. En tots dos casos, però, la pràctica s’haurà de fer a l’estranger, ja que de moment a Andorra no hi ha cap centre d’aquestes característiques. Tenint en compte que l’any passat 130 dones van rebre medicaments estimulants de l’ovulació, el Ministeri de Salut preveu acollir unes 150 dones amb un cost per a les arques públiques d’entre 120.000 i 250.000 euros. Aquesta és una tendència que en els pròxims anys podria anar a l’alça, tenint en compte que és una evidència que cada vegada es tenen fills a edats més tardanes i hi ha més dificultats. El decret és sense cap mena de dubte una molt bona notícia per la qual el país ha de felicitar-se, però, com acostuma a passar, es queda curt. El fet que només es tingui present les persones diagnosticadament infèrtils deixa fora parelles homosexuals femenines o dones que vulguin ser mares solteres. Un debat amb el qual, segons el ministre de Salut, Albert Font, «ens hem trencat molt el cap», però que s’ha decantant per l’aspecte purament patològic. Esperem, doncs, que sigui la primera pedra d’un camí que acabi per donar l’oportunitat de tenir un fill a qualsevol persona que el desitgi sense restriccions de salut.