El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, màxim responsable del Departament de Transports, ha passat de dir que «no li constava» cap incidència en el servei de bus a reconèixer moments de «tensió» i una «saturació important». Fa setmanes –mesos– que l’evidència és innegable, però la situació s’ha agreujat els últims dies arran de l’arribada de temporers que s’han convertit en usuaris habituals del transport públic i, davant una situació insostenible, el Govern, per fi, ha decidit actuar. Entre les mesures destaca el reforç de les línies que van al Pas de la Casa, amb la recuperació de l’L3 que es va eliminar amb la nova concessió; flexibilitzar l’obtenció del permís de conduir D o facilitar la importació de vehicles. I és que aquí s’ajunten diversos factors: d’una banda, és evident que el servei no és òptim, bàsicament perquè la freqüència de pas és insuficient, i, segons les companyies, no el poden ampliar perquè els falten conductors, un fet que no és culpa de ningú, però que converteix el problema en un peix que es mossega la cua. De l’altra, és molt possible que també hi hagi hagut una manca de previsió i planificació tant per part de les concessionàries com del Govern. En aquest sentit, Gallardo va excusar la responsabilitat de l’Executiu, però no hem d’oblidar que es tracta del transport públic i, per tant, encara que sigui en mans privades, el Govern ha de ser el seu principal capità. Caldrà veure si les mesures proposades ahir suposen una millora real, però d’entrada ja podem avançar que no n’hi haurà prou. Sembla que en tot el país només hi hagi dues línies –les que van al Pas–, i segurament aquestes són les més dramàtiques, però la resta (sobretot l’L5 d’Arinsal) també presenten mancances lamentables molt urgents a resoldre. I les estacions, en lloc de demanar que el bus també sigui gratuït pels temporers, podrien col·laborar i oferir-los el seu propi transport.