A qualsevol que toqui de peus a terra se li posen els pèls de punta observant el panorama que a poc a poc, però sense aturador, es dibuixa al nostre entorn. Vas pel carrer i veus com hotels o negocis de temporada encara tancats són plens de currículums a terra –amb la protecció de dades brillant per la seva absència–; agafes el bus i només sents accents sud-americans relatant les seves misèries per aconseguir feina o, el que és pitjor, una feina i un lloc on dormir –ja no diem un habitatge salubre–; surfeges les xarxes socials i et mors de vergonya de viure en un país on s’ofereixen allotjaments a preus impossibles o lloguers de matalassos a terra i sofà-llits per nit sense cap mena de remordiment. I és que la incapacitat de gestió dels temporers ha sobrepassat totes les línies vermelles. Davant d’aquest escenari lamentable i inacceptable, el ministre Víctor Filloy assegura que el Govern està preocupat, però no hi pot fer res, contemplar-ho amb estupor i, si algú denuncia, intentar actuar. «Hem constatat aquesta situació, però és veritat que no deixen de ser anuncis a xarxes socials a les quals el Govern i en un país lliure com en el que estem, difícilment pot fer alguna actuació amb un post al Facebook», va deixar anar ahir Filloy. I on queda la llibertat, no només d’aquestes persones –que segons el ministre Eric Jover tant necessitem per a la nostra economia– sinó de qualsevol resident que no es pot permetre un lloguer abusiu? Simplement desapareix, perquè mentre la problemàtica de l’habitatge ha anat creixent els últims anys, els polítics s’ho han mirat de reüll permetent que el mercat es convertís en un desgavell i abandonant cada llogater a la seva sort. Per aquest motiu, iniciatives com la compra d’edificis per part de l’Executiu per fer-hi pisos a preu assequible queden completament deslluïdes, perquè fins que aquests pisos no arribin, n’hi haurà qui no tindrà on viure.