Segons l’enquesta de Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, elaborada per l’ARI i impulsada pel Servei de Política Lingüística, l’ús del català ha incrementat des de la darrera edició del mateix estudi. En concret, un 44% de les persones consideren el català la seva llengua materna, mentre que el castellà baixa al 40,3%. Altres indicadors interessants de l’enquesta són que un 63,7% de les persones fan servir el català com a llengua habitual –pel 48,6% és el castellà–; i un 53,4% s’identifiquen amb l’idioma oficial –respecte del 38,5% del castellà–. I sí, és cert que hi ha altres llengües amb força pes al Principat com el francès, el portuguès i l’anglès, però siguem sincers: la batalla principal és cosa del català i el castellà. L’únic apartat on la segona es posiciona per davant és en el coneixement, ja que la valoració que fan els enquestats sobre la seva capacitat en aquest idioma és del 9,3, mentre que en el cas del català es queda un punt per sota, en 8,3. Així, fent la combinació final de totes les xifres, l’indicador lingüístic de la llengua pròpia arriba al 59,3% i un 54,7% el castellà. Ara bé, hi ha un element bàsic en la promoció de la llengua que s’està deixant de banda: l’atenció en els serveis de cara al públic, inclosa la mateixa Administració. Les llengües minoritàries sempre juguen amb desavantatge, així que excusar-se amb els «factors demogràfics» no és vàlid. No, no cal donar mala atenció a qui clarament té una dificultat amb l’idioma, però se li ha de presentar un context en el qual pensi que li és indispensable aprendre català, perquè sinó, no ho farà. És hora que tots plegats ens mantinguem tossuts en català, perquè si els seus parlants no el promouen, els que el desconeixen no ho faran. Però no només és responsabilitat de la ciutadania, també de les administracions, perquè de res servirà un imant si el mateix Govern gira la cara impulsant l’Andorra Shopping Festival o l’eMuseumPlus.