Cada primer dijous de novembre se celebra el dia contra la violència, l’assetjament i el ciberassetjament en l’àmbit escolar. Una xacra que, malgrat els esforços d’escoles i administracions tant per lluitar-hi en contra com per amargar-la quan surt a la llum, és ben present en la nostra societat. De fet, durant el curs passat es van detectar 21 casos en els tres sistemes educatius del país, una xifra que podria ser superior, si tenim en compte que no sempre totes les víctimes o el seu entorn s’atreveixen a fer el pas de denunciar-ho oficialment. El perfil més habitual d’afectats és de noi de segona ensenyança que rep assetjament verbal (sobretot insults), seguit de la violència física, el ciberassetjament i l’exclusió social. Si bé tots ells són terribles i cap persona hauria de passar mai per quelcom similar, és important posar el focus en el ciberassetjament, ja que és el més difícil de detectar, i aparentment el més inofensiu, tot i que el dolor que pot causar pot ser tan greu com qualsevol dels altres. En la seva lluita particular, i coincidint amb el dia internacional, el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior ha habilitat un número de telèfon (743313) per denunciar casos d’assetjament i ha impulsat una campanya en què anima a víctimes i testimonis a explicar-ho. A escala global, des de la Unesco han anat un pas més enllà i s’han centrat en el paper fonamental que juguen els mestres i amb el lema No sota la meva vigilància i fan valdre la feina dels docents en la prevenció i l’abordatge de la violència escolar. En aquest sentit, cal recordar que és important que tots els centres tinguin un protocol establert i ben clar sobre com actuar en aquestes situacions sense menystenir-les i sense pors de posar en risc l’hipotètic prestigi de la institució, perquè no hi ha cap bon nom de cap escola que estigui per sobre de la integritat de cap dels seus alumnes.