La tardor passada el Comú d'Andorra la Vella anunciava l'externalització del Centre de Congressos, una infraestructura que supera els 800.000 euros de dèficit anual. Des d'aquestes pàgines vam aplaudir la decisió, la rectificació, tenint en compte que l'actual majoria socialdemòcrata s'havia resistit a la gestió privada de l'equipament al·legant certs principis del socialisme democràtic i de la confiança en la gestió pública. Però la crisi és la crisi i el Comú no se'n sortia. Ara la notícia és que el Centre de Congressos no s'externalitzarà, sinó que s'encarregarà la comercialització de la infraestructura a empreses privades. Ja hi ha candidats, afirmen des de la corporació comunal. L'argument esgrimit ara és que es tracta d'una opció intermitja entre la gestió totalment pública i la privatització absoluta.

La solució que ara es busca és matisadament diferent a la proposada a la tardor, però el rerefons és el mateix: el Comú no ha estat capaç –com segurament cap institució pública seria capaç– de posicionar el centre de congressos en el mercat. La sortida passa, segons sembla, per deixar aquesta comercialització en mans privades especialitzades. Quan el debat de fons és entre la gestió pública o la privada, la conclusió no pot estar guiada per unes altres premisses que no siguin les d'efectivitat i eficiència. Efectivitat en la prestació d'un servei que estigui a l'altura de les expectatives dels ciutadans i dels usuaris. Eficiència en assegurar que la infraestructura no sigui un llast per a la comunitat. Cada cas és diferent i els dogmes –ja siguin ultraliberals o estatistes– no són mai bons companys de viatge: cal analitzar quina opció aconsegueix maximitzar l'efectivitat i l'eficiència. Si l'opció és pública, benvinguda sigui; si és privada, també. I fins i tot ens atrevim a suggerir que, en igualtat de condicions, és sempre preferible la gestió privada, perquè sol ser més flexible i evita l'acumulació d'excessives responsabilitats en mans públiques.

Ara bé, hi ha un altre debat de fons que no podem defugir i que no és responsabilitat directa de la majoria actual –per bé que sí dels seus predecessors i coreligionaris–: ¿Posicionar Andorra la Vella com a destí de turisme de congressos implica tenir una infraestructura com aquesta? Sens dubte és de primer nivell, però potser hagués estat millor no començar la casa per la teulada, sinó primer posicionar la ciutat, el país, la marca; assegurar que hi haurà una activitat important i, després, calcular la infraestructura en funció de l'activitat. Fa 20 anys Barcelona va eclosionar com a destí del turisme de congressos i no tenia un centre de congressos en condicions. Així ho expliquen els experts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.