L’escassetat energètica ja fa temps que s’albira a Europa de cara aquest hivern vinent. Bona prova d’això és que, quan les temperatures són encara relativament suaus –fins i tot caloroses, segons el lloc i l’hora del dia– els governs de tots els països ja fa temps que van plantejant als seus conciutadans escenaris poc esperançadors i mesures indesitjades els mesos vinents. L’Executiu andorrà està seguint el mateix camí, i sabedor de la seva situació, fins i tot pitjor que la dels veïns per la seva dependència energètica precisament d’aquests, també fa els passos necessaris per actuar en cas d’un context excepcional, i d’altres que són prou probables. Després de tirar endavant una bateria de mesures a casa seva, ara les estén amb obligatorietat a bona part dels sectors. Però com que possiblement, amb això no n’hi haurà prou, també es posen les bases legals per actuar quan la cosa empitjori. Malgrat que el Govern insisteixi a dir que els talls «són poc probables», també indiquen que «no són impossibles», i per tant, els regula. I fet i fet, quan l’Executiu i FEDA han mencionat en tantes ocasions aquesta eventualitat, fa que cada vegada sigui més possible. El que agafa més per sorpresa a la ciutadania és el nou escenari, introduït ahir per primera vegada, sobre el decret de crisi energètica i les actuacions previstes. En primer lloc, un dels principals sectors econòmics el país, i sobretot a l’hivern, els camps de neu, podrien ser aturats com a grans consumidors. I amb afectació també al teixit econòmic i al conjunt de la ciutadania, és a dir, a tota la societat andorrana, preocupa la limitació de la venda de carburants. El Govern assevera que és «per precaució» i davant dels fets viscuts a França, però precisament l’experiència gal·la ens diu que es pot produir el veritable caos. Caldrà que la llei compleixi rigorosament aquesta excepció local, o la situació serà insostenible.