No és la primera vegada que l’Executiu s’anticipa a un acord que ni tan sols està lligat. En aquesta ocasió, l’anunci del cap de Govern, Xavier Espot, en el marc de la festa magna al voltant d’acostar l’atenció dels professionals de la podologia a la gent gran ha quedat en paper mullat en tan sols una setmana després que des del Col·legi de Podòlegs d’Andorra, la seva presidenta, Nerea Miguel, negui que s’hagi arribat a cap entesa. En primer lloc, no hi ha cap protocol definit per portar la podologia als Centres d’Atenció Primària, una opció que només entendrien en indrets com Encamp o el Pas de la Casa, pel fet que no hi ha oferta. Sigui com sigui, també s’hauria de tenir en compte que en un CAP no hi ha el material necessari per desenvolupar aquest servei, cosa que acabaria implicant que el professional portés les seves eines, havent de deixar bona part dels estris –entenent els de grans dimensions o el mobiliari especialitzat–. Tampoc està clar que als centres hi hagués disponibilitat total per cedir espais per aquesta finalitat. I d’altra banda, no hi ha cap acord pel que fa a la cobertura de la podologia a través de la CASS, qüestió que sí que s’ha plantejat malgrat que no s’ha avançat gaire. Però la sorpresa majúscula ha estat al voltant de l’avançament del cap de Govern sobre la possibilitat de posar a disposició la podologia a les cases pairals, element que segons el col·legi, ni tan sols s’ha posat sobre la taula. Així mateix, en la mateixa línia que amb els CAPs, els professionals no veuen factible oferir aquest servei a les cases pairals si les persones que s’hi adrecen tenen un establiment dedicat a aquesta pràctica a tocar. D’aquesta manera, la via per facilitar l’accés universal a aquest servei sanitari passa necessàriament per afegir-los a la cartera de serveis de la CASS, sense inventar ni imaginar pegats previs per tirar la pilota fora.