Fa anys que la Universitat d’Andorra (UdA) va iniciar una cursa imparable per esdevenir un centre d’excel·lència. I aquest procés avui es troba en plena efervescència. Una bona prova són l’ampliació del centre que es farà pròximament i que preveu un nou espai de 3.000 metres quadrats amb noves aules, sales d’esbarjo i espais per al professorat, i un nou augment d’estudiants, que ja superen els 670. En aquest sentit, el rector de l’UdA, Miquel Nicolau, destaca la tendència a l’alça dels alumnes internacionals que van passar d’un 32% el curs passat a un 40% enguany; un percentatge que encara podria créixer més els pròxims cursos tenint en compte que el projecte de la residència universitària «va sobre rodes». De fet, segons Nicolau es tracta d’una demanda força reivindicada, que podria permetre facilitar l’estada als joves alhora que l’arribada de més professors estrangers, així com d’investigadors que contribueixin a l’expansió del centre. La nota negativa potser és que l’UdA coixeja quant a personal administratiu, «un substrat fonamental» que s’ha de consolidar de manera equiparada al nombre d’estudiants i en consonància als plans de futur, que preveuen l’assoliment de 2.000 alumnes. Aquesta xifra no és gens esbojarrada si es compleix la creació de noves titulacions i opcions d’especialitzacions i màsters que hi ha previstes, a banda de la formació continuada de la titulació pròpia. Perquè no hem d’oblidar que la Universitat d’Andorra és la referència estudiantil del Pirineu i convé cuidar-la, ja que en ser un ens públic, l’Estat inverteix diners de tots en els estudiants i aquesta inversió s’ha de traduir en un retorn en forma de talent que es quedi al país. Quant a l’acord d’associació, aquest hauria de permetre l’accés als programes Erasmus i, per tant, que ens beneficiem, com a país i com a societat, de les oportunitats d’intercanvi i recerca en un món cada vegada més irremeiablement interconnectat.