Andorra no serà Reserva de la Biosfera. Almenys, de moment. I és que, malgrat d’haver anunciat i promogut durant dos anys la intenció de presentar el dossier de la candidatura enguany, amb el termini tancat el 30 de setembre, la carpeta andorrana ha quedat fora de la Unesco perquè no s’ha arribat a presentar. Però, per què no s’ha lliurat? I el més important: per què no s’ha comunicat? Aquests són els principals dubtes que el ministre que ha liderat la jugada, Jordi Gallardo, ha d’esvair. El projecte va néixer una mica coix, ja que s’ha de justificar la tramitació d’aquest distintiu al costat d’una construcció desbocada que altera el paisatge natural, i a la vegada, el dubte sobre la incidència que pugui tenir l’establiment d’un centre de recerca. Paral·lelament, la gestió i execució d’aquesta idea ha patit del mateix mal que tantes altres iniciatives del Govern: el secretisme. És cert que s’han fet reunions de poble per exposar la iniciativa, sí, però allà va morir la comunicació. Com va avançar? Per què, dues setmanes després de no concórrer, encara no s’han donat els motius de la decisió? Es presentarà el 2023? Cal que el ministre Gallardo resolgui totes aquestes qüestions de forma pública, amb sinceritat i rigor. I quan ho faci, també ha d’informar detalladament de tot el que s’ha invertit fins avui dia en aquest projecte i si hi haurà perjudicis econòmics pel fet d’allargar la tramitació. La marca Unesco és il·lusionant per a la ciutadania, així que ben detallat, segurament se sumarà a aquest projecte de país, que pot aportar molts beneficis en un futur. Andorra podria esdevenir el primer país del món en ser declarat, totalment, Reserva de la Biosfera, i fer valdre arreu del món la qualitat de l’entorn natural que ens envolta. D’aquesta manera, pot deixar l’Executiu d’actuar d’esquena quan les coses no surten com vol i tractar la població amb el respecte que es mereix?