La societat no està preparada per parlar de la pèrdua perinatal. De fet, la mort en general i el dol s’han emplaçat tradicionalment a l’espai privat, fent que esdevingui un tema tabú. Però per més que s’amagui una realitat, aquesta no es farà desaparèixer. L’associació Petits Estels treballa des del 2018 per tal que a Andorra, la població conegui aquesta realitat i així afavorir el procés de cura de les famílies afectades. Tal com indiquen tant la seva presidenta, la psicòloga Sílvia Palau, com la llevadora referent de maternitat del SAAS, Cristina Pérez, el primer pas per iniciar el dol és poder-lo expressar, i això inclou la resta de les persones. La vida té unes pautes naturals marcades, on el moment de la reproducció i la criança esdevenen, per aquells que tenen el desig de ser mare i pare, fonamentals. I quina és la progressió esperada d’aquest procés? El de la concepció, la gestació i el naixement. Per tant, quan això es trenca, el xoc paradoxal de vida i mort fa que encara sigui més punyent. És que aquest motiu que la societat arreu del món, i també l’andorrana, ha de començar a abraçar aquesta realitat; i especialment, aquells que volen portar una vida al món. Que els futurs mares i pares sàpiguen que, malauradament, a vegades les coses no surten com un s’espera. Així mateix, aquesta necessitat de trencar el silenci i desfer el tabú, no vol dir que s’hagi de banalitzar la mort, sinó que s’ha de tractar amb tot el respecte que mereix. I tal com s’ha de millorar la comunicació d’aquesta, també hi ha altres elements que han de perfeccionar-se, com és l’establiment d’espais de dol per a aquests infants a tots als cementiris de totes les parròquies, i la revisió de les baixes laborals en aquesta casuística així com en els avortaments en general. I, de fet, si la societat és coneixedora d’aquesta realitat, es podran assolir més aviat aquestes demandes.