Fa temps que les entitats del país en defensa del benestar dels joves reclamen un pla nacional efectiu i actualitzat que lluiti contra el consum de tota mena de tòxics. De fet, el pla ja existeix; el problema és que es va aprovar fa gairebé dues dècades i ha quedat totalment desfasat, si tenim en compte no només que cada vegada es consumeixen drogues en edats més joves, sinó que la forma d’accedir-hi –molt més fàcil en l’actualitat– també ha canviat. Per aquest motiu, les associacions denuncien que «anem tard», sobretot en adolescents que amb només 12 anys ja comencen a provar l’alcohol i altres substàncies, com el cànnabis. Una mostra que anem tard (tardíssim) és que a Espanya, per exemple, aquest pla es revisa cada dos anys, fet que permet adaptar les lleis i combatre la xacra segons les necessitats del moment. El més greu de tot, però, és que l’endarreriment actual ja ha deixat seqüeles en joves per a qui l’actualització d’una llei no arribarà a temps i que es manifesten amb problemes de conducta, el patiment de les famílies i el desgast econòmic que pot suposar en salut i salut mental. Si a tot plegat li sumem la por generalitzada tan pròpia del nostre país pel què diran, comporta un estiga i una vergonya que més que ajudar a sortir-se’n, agreuja encara més la situació. Una de les solucions que proposen les entitats, i que probablement és la més lògica, és la prevenció a les escoles amb testimonis reals que expliquin als alumnes els perjudicis de consumir drogues, així com el patiment que provoquen als seus éssers estimats. Una altra bona mesura, també suggerida pels afectats, és que es creï un observatori que permeti obtenir xifres reals sobre la problemàtica i actuar en conseqüència. Per tot plegat, urgeix que el Govern hi treballi sense més demora i doni resposta a tots aquells que ho necessitin. De les mesures que s’adoptin en dependrà el nostre futur com a societat i país.