El 67,3% de la població d’entre 15 i 74 anys és immigrant de primera generació. Així es desprèn de l’informe publicat ahir pel Departament d’Estadística, on també es recull que el 28,5% són immigrants de segona generació i el 3,3% són nadius amb progenitors nascuts a Andorra. Aquesta taxa resulta la més elevada entre els països europeus, on en segon lloc s’hi ubica Luxemburg, amb un 58,8%. Que el Principat és terra d’arribada, fa molts anys que se sap; ara bé, el que amb el temps ha quedat més en dubte és si és terra d’acollida o no. Malgrat que el país continua requerint un flux important de treballadors estrangers per cobrir sectors on Andorra directament no té cap professional, les facilitats han anat minvant amb el temps. Els avenços en digitalització i simplificació dels tràmits s’han oblidat de cara a agilitzar els processos per legalitzar l’estada dels nous arribats, i ni tan sols s’ha facilitat un sistema de cita prèvia al Servei d’Immigració. Tampoc s’ha volgut debatre al voltant de la condició dels fills dels estrangers respecte de la doble nacionalitat, que esdevé un tema gairebé tabú malgrat que s’hagués de tractar amb tota la naturalitat que representa. I en darrera instància, cal no oblidar els problemes que tots els habitants de les classes mitjanes i baixes pateixen, que és l’augment del cost de la vida al Principat, atiat per un mercat de l’habitatge desbocat i una perspectiva pessimista. És pràcticament segur que, tots els residents que hagin de marxar del país perquè els resulta insostenible la seva subsistència a Andorra, no tornaran. Això implica aquests professionals tan demandats al país, ja sigui des del temporer que s’està a l’hotel a l’hivern al metge forense del SAAS. El somni andorrà dels treballadors es comença a esvair, així que cal assegurar-los les millors condicions per tornar a fer d’Andorra una terra d’acollida.