Ahir al migdia es va presentar la gran aliança de centre que fa dies que s'estava coent. Els sis caps visibles que van protagonitzar la roda de premsa són noms, sens dubte, rellevants: Antoni Martí, Enric Casadevall, Jordi Cinca, Ladislau Baró, Miquel Aleix i Jordi Babi. S'intueix, se sap, que darrere d'ells hi ha el Partit Reformista, Unió de Poble d'Escaldes, Units per al Progrés d'Encamp... La nova plataforma es va presentar amb dues premisses: la primera, ser una força de govern i evitar de totes totes veure's condemnada a fer el paper de frontissa entre els dos grans. La segona, no ser una plataforma anti-PS, «no sumar a qualsevol preu», sinó al voltant d'un programa i d'un projecte de país de centre i que aposti clarament per les reformes.

La primera impressió és bona. Ningú pot discutir als sis polítics asseguts ahir a la taula de l'Art Hotel la trajectòria i la capacitat. Tampoc es pot negar que siguin persones d'ideologia centrista, des de la socialdemocràcia més liberal fins al liberalisme més humanista. Cal saludar com un fet positiu que s'aposti per construir la unitat al voltant d'idees, de projectes, de programes, de persones amb trajectòries confluents si es vol, però no com una simple amalgama per desbancar els socialdemòcrates.

Ara, però, ve el més difícil, que és passar de les paraules als fets. Els impulsors del gran pacte de centre tenen davant seu com a mínim dos mesos abans no arribin les eleccions anticipades. Dos mesos en els quals caldrà buscar lideratges, tancar llistes electorals, definir propostes programàtiques i veure com afecten les futures adhesions a la coherència interna del grup.

Aquest darrer punt és el més complicat, perquè la transversalitat també té límits: l'aigua no es pot barrejar amb l'oli. Tots els presents a la roda de premsa d'ahir es van conjurar per aconseguir la «quadratura del cercle»: aconseguir tenir presència parroquial i, per tant, incorporar més actius a la plataforma, sense que això impliqui desvirtuar el projecte. És molt complicat, especialment si es té en compte que la família socialdemòcrata tancarà files i que serà difícil per al nou grup créixer pel flanc esquerre.

De moment, seria també desitjable més concreció: sobre el lideratge i sobre el projecte de país. Com més aviat s'aclareixin aquests punts més clar estarà quins requisits hauran de complir aquells que es vulguin sumar al projecte. La premsa ha d'estar atenta per vigilar que l'evolució de la plataforma sigui coherent. Estaria bé, doncs, saber coherent respecte a què.

Per a més informació consulti l'edició en paper.