Ai, la construcció. Aquell sector que tant moviment econòmic ha generat a Andorra –en forma de feines dures per a uns i riqueses ingents per a altres–, està aquests dies en boca de tothom. I més concretament, la nova llei que posa en pausa, entre moltes cometes, aquest sector. Només cal que llegeixin les opinions d’aquest mateix mitjà mostrades a continuació perquè se’n facin una idea. Una de les que es va pronunciar públicament sobre la qüestió ahir va ser la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, que es va preocupar de deixar clar i reivindicar que la mesura no és cap moratòria al sector, ja que es podran continuar entrant demandes. Qui sap si ho va fer per convicció o perquè es deixin d’acumular les peticions sobre les taules dels treballadors comunals, donada l’allau de demandes que va citar el mateix cap de Govern, Xavier Espot. Així mateix, Marsol també va considerar que no hi havia cap invasió de competències, com sí que van apuntar alguns cònsols d’altres parròquies. Però el que és un fet és que els comuns patiran amb aquesta restricció, limitació, racionament, o digues-n’hi com vulguis. Després d’un exercici econòmic, el del 2020, amb números en vermell per l’impacte de la covid-19 a les arques públiques, les administracions parroquials van recuperar-se amb una certa facilitat gràcies als ingressos provinents del sector de la construcció. Els tràmits del sector van disparar aquesta tipologia d’ingrés a la majoria de parròquies. I prova d’aquest boom és que, tal com va recollir el Departament d’Estadística el mes passat, l’obra nova autoritzada va créixer un 50,8% en metres quadrats el 2021. Els tresorers dels comuns deuen haver començat a refer les previsions d’enguany? Això no ho podrem saber fins a l’any vinent, com tampoc podrem saber l’impacte final que tindrà aquesta mesura en l’urbanisme i el mercat de l’habitatge.