Des de ja fa uns mesos, la cursa electoral és molt viva. Alguns van voler començar a córrer els primers, com els liberals, i la seva acció, més que fer-los agafar distància, va acabar en un drama majúscul: baralles, acusacions creuades i una escissió. Ara, els dos grups continuen corrent –o més aviat, caminant– amb força carrils de distància. Més endavant va llançar-se a la pista Pere López que, sense gaire sorpresa, va ser reescollit com a candidat, malgrat que encara no ha avançat cap dels altres membres que l’acompanyaran en la competició. I tampoc podem oblidar la participació de Concòrdia que, tot i que encara no ha escollit ni persona ni programa, ja està rebent comentaris i retrets encoberts. Però el cap de Govern, Xavier Espot, es vol fer esperar. Les darreres setmanes, la pregunta ha estat insistent per part de la premsa: es presentarà de nou a les eleccions? Però les respostes sempre són evasives, difuses o fins i tot filosòfiques, com quan va fer referència que «el meu jo interior» ja coneix la decisió. Ahir, però, Espot va filar una mica més quan pensa anunciar finalment el seu posicionament: a la tornada de Nova York, on participarà en la 77a Assemblea General de l’ONU juntament amb la ministra Maria Ubach. Acabarà sent la titular d’Afers Exteriors confident d’un dels secrets més ben guardats del moment a Andorra, gràcies a les hores de vol que compartirà amb el cap de Govern? O bé, en realitat fa ja setmanes que Demòcrates sap la decisió que ha pres Espot i tota aquesta espera forma ja part de l’espectacle en el qual s’ha erigit l’actual cursa electoral? Certament, poca cosa en podrem extreure de qualsevol intent d’imitar a Sherlock Holmes que mirem de fer amb les paraules o gestos que faci el cap de Govern, així que ens toca esperar. Esperar i presenciar els moviments electoralistes que ja veiem per totes bandes.