El discurs de la síndica general, Roser Suñé, amb motiu de la Diada de Meritxell va estar carregat de bones intencions. La més desitjable, l’entesa d’un pacte social que permeti superar les diferents crisis que en aquests moments ens afecten a tots, com l’habitatge, la inflació, l’energia i el canvi climàtic. El líder de l’oposició, Pere López, s’hi va mostrar partidari, tot i no tenir-hi gaires esperances, ja que dilluns que ve se celebrarà el debat d’orientació política i el cap de Govern, Xavier Espot, no ha convidat ni a ell ni a ningú a reunir-se per abordar les problemàtiques. De fet, el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, va preveure que el pacte social s’aprovarà, però que no serà unànime, donant a entendre que poc o res importa l’opinió de l’oposició o dels mateixos actors implicats, com patronal i sindicats. Tot plegat demostra, una vegada més, la manca de voluntat de diàleg per part d’alguns grups, que com molt bé va apuntar la síndica, condueixen a un «desprestigi de la política» que desencanta la població. És evident que fa anys que l’interès per allò que es tracta al Consell General ha anat decaient fins al punt que Suñé va avisar que «si la participació electoral continua afeblint-se, haurem d’acceptar que tenim un problema». I parlant d’eleccions, després de mesos de rumors sobre un hipotètic avançament electoral, ahir Enseñat va esvair tots els dubtes en afirmar que «no és el moment». Encara queden 21 lleis pendents d’aprovació al parlament, algunes de les quals transcendentals com la que ha d’alleugerir la Batllia. Una vintena de textos que, segons el mateix Enseñat, són més importants que el pressupost, que un cop entri a tràmit passarà per damunt de tots ells. D’aquesta manera, sembla que la legislatura s’esgotarà fins al màxim i seria bo que, mentre, tots els partits, seguissin la petició de la síndica, i arribessin a un acord pensant en el bé del país i no en el seu rèdit polític.